17 de febrer de 2012

Amanida de farcellets de carbassó i brie

Nens, avui toca amanida.


Shhht! Abans que comenceu a remugar, escolteu tres motius de pes per donar una oportunitat a aquest plat:

1) hem d'equilibrar el meu índex de receptes. No podem sobreviure únicament a base d'spaghetti i cookies!! (o sí, tot és qüestió de provar-ho jaja)

2) està DELICIOSA!! D'acord, la base del plat és de color verd, però m'agradaria veure-us la cara  quan feu una mossegada a la irresistible pasta cruixent i el formatge fos us exploti a la boca... En altres paraules, que no és ben bé la típica amanida de règim ;)

3) la recepta va dedicada a tots aquells que no coneixen ningú tan recargolat com la Mercè, que voldrien tastar les pastetes de la Núria i que van fer l'ola quan l'Oriol va sortir de l'armari; els que pensen que la Mireia és una bleda mimada i la Lídia té un gust exquisit vestint, i els que van somicar quan van saber que el Casellas marxava. És a dir, als fans de La Riera! :D


Els que em coneixen ja saben que de 21:00 a 21:40 no estic disponible: a casa meva, a aquella hora se sopa amb la repetició de La Riera, el culebrón català del moment.

L'amanida d'avui apareixia al llibre de la sèrie (jaja sí, també tinc el llibre) tot i que jo més aviat n'he fet una adaptació: no he utilitzat oli de tòfona -això ja són palabras mayores! jaja-, he substituït el variat d'enciams per espinacs frescos, i els meus farcellets... Bé, diguem que els meus farcellets gairebé me'ls facturen, de grans que són!


Però és que si veiessiu la foto del llibre, amb aquells farcellets tan petitons i aplanats, pensaríeu... "Aquí no hi cap una súperexplosió de formatge fos!!!" jaja O sigui que defenso a mort la meva variació.

A més a més, és una recepta força ràpida de fer i dóna un toc refinat a qualsevol àpat. Sempre que no acabeu menjant-vos els farcellets amb les mans. Que no és que digui que jo me'ls mengi així. Però que està MIL cops més deliciós!! jaja
Vosaltres tasteu-la, que heu d'anar fent lloc per la propera recepta... Ni més ni menys que un bon pastís! :D






Amanida de farcellets cruixents de carbassó i brie

INGREDIENTS
(per a 2 persones)
1 carbassó mitjà
formatge brie
1 làmina de pasta philo o brik
Espinacs frescos, o qualsevol tipus de verd
Tomàquets perla o cherry
Mitja ceba
Oli d'oliva verge extra

1. Rentar el carbassó i posar-lo en aigua bullint entre 3 i 5 minuts. Treure'l, deixar-lo refredar i tallar-ne 4 làmines fines. Aprofitar la resta per a altres preparacions.
2. Tallar daus de brie d'uns 3x5x1 cm aproximadament (grandots! jaja), i dividir la làmina de pasta philo en 4 parts.
3. Embolicar el formatge amb una cinta de carbassó, posar-lo dins el quadrat de pasta philo i formar un paquetet.
4. Rentar i partir els tomàquets, tallar la ceba a daus i rentar els espinacs. Col·locar en un plat i amanir amb oli d'oliva verge extra.
5. Enfornar els farcellets durant 3 o 4 minuts (fins que siguin daurats) a 220ºC. Servir dos farcellets per plat d'amanida (o els que vulgueu, que això va a gustos! jaja)




Jo també vull que l'amor del Dani i l'Isabel superi tots els obstacles i acabi triomfant!!

35 comentaris:

  1. Anna encara que diferents deliciosos!!! menjo moltes amanides i amb aquest farcellets mes complerta no pot ser. M´em porto la idea!!!petonets i bon cds.

    ResponElimina
  2. Una amanida molt original!!! Els farcellets han de fer un contrast de cruixent molt bó, ademès, també es poden fer com a aperitiu sols. Me'ls enduc ara mateix :)))

    Petons maca!!

    ResponElimina
  3. La pasta filo m'agrada molt, i aquests farcellets no en són uns excepció, tenen una pinta i savent el que porten a dins, una bomba de gust!!
    Petons

    ResponElimina
  4. quina manera de fer d'una manera un plat de luxe!!! Boníssims aquests farcellets.

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  5. Silvia: sí, complerta sí que ho és! :D I deliciosa també jaja Un petonet guapa!!

    Anniki: tens raó, ho anava a posar! poden ser un entrant deliciós, o l'estrella del pica pica jeje M'alegro que t'agradin! :D

    Roser: és que la pasta philo és brutal!! i sí, són una autèntica bomba :) T'animo a que els provis! jeje

    Dolça: eh que sembla de luxe?? és el que té formar part del menú gourmet de la riera.. jaja Un petonet guapa!

    ResponElimina
  6. Quina bona pinta i a més m'encanta la massa phylo!

    ResponElimina
  7. A mi m'encanten les amanides tèbies, trobo que donen molt de joc. I qui digui que una amanida és un plat trist i de règim és que no n'ha tastat mai una com aquesta ;)
    Segur que aquest llibre de la Riera té receptes molt interessants, però jo ja tinc ganes de veure quin pastís ens portaràs el proper post ;)

    ResponElimina
  8. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  9. ups! tengo que escribir de nuevo el comentario...
    Aquí voy:
    Tiene un aspecto estupendo! super sano y equilibrado. Es de las que en casa triunfan seguro porque eso de comer solo lechuguita no nos va....nos es muy difícil hacer esas dietas.
    Me llevo al cuaderno de notas esta receta tan buena.
    Nos estamos viendo más seguido desde ahora!
    Me quedo ansiosa a la espera del pastel!!!
    BESITOs
    http://notasenmicocina.blogspot.com/

    ResponElimina
  10. quins farcellets més macos Anna!!! el toc cruixent a les amanides m'agrada molt! petonets

    ResponElimina
  11. AQUET FARCELLET LI DON UN TOC BEN IMPORTANT EN AQUESTA AMANIDA!!!
    PETONETS.

    ResponElimina
  12. Jo també sóc fan de la Riera! Algunes setmanes només la puc veure un parell de dies, però n'hi ha més que suficient per seguir les manquinacions de la Mercè i la Lídia, la humiliació pública dels Flaqué i el triangle amorós de la Marina i companyia! I voto per la teva versió del plat, la part més bona tamany XL!!!!

    Petonets, guapi!
    Anna

    ResponElimina
  13. Quan estava llegint pensava... parla de la Riera, oi?! En parla, oi? No estic malalta, oi? ajajajaja quina crack! jo em vaig enganxar tard, però confesso que ara necessito la meva dosi diària!
    Genial l'amanideta!
    Petons!
    Sandra

    ResponElimina
  14. Harkyto: jeje és que és un producte genial!! :D Per sort, encara me n'ha sobrat molta... no tindràs alguna recepta suggerent pel teu blog? ;) Gràcies per comentar! :D

    Gemma: tens tota la raó, m'havia descuidat de mencionar el contrast de temperatures! jaja El pastís del proper dia no és del llibre de la Riera... però ja veuré si en faig alguna altra recepta! :D Un petonet guapa! :D

    Lorena: jeje no te preocupes ;) Me alegro de que hayas vuelto, y espero que no te hagas unas expectativas muy altas con el pastel... que es normalito! jaja Un beso guapa! :D

    Judith: moltíssimes gràcies!! Sísí, el contrast entre tou i cruixent és pur plaer :) Gràcies per passar-te guapa!

    Lolines: clara i directa!! jaja M'alegro que t'agradi!! :D

    Mamilu: tu ho has dit, i és que "no farcellet, no party!" jaja Realment, és el que fa aquest plat tan deliciós jojo Un petonet guapa! :D

    Anna: jaja visca, una altra fan!!!!! :D Jo algun dia també me la perdo, però bé, no és difícil de seguir :) I sí, visca els XL! jaja Un petó guapa :D

    Sandra: jajajaj nono, no t'has tornat boja ni estàs malalta!! Realment és mitja horeta de desconnectar, veient gent tan dolenta que no resulta ni creïble... jaja Gràcies per passar-te, un petonàs! :D

    ResponElimina
  15. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  16. Aquests farcellets m'han conquistat, sóc una boja de les amanides, tèbies, fredes o calentes i si a sobre van acompanyades amb diferents textures encara mes.
    M'ha encantat aquesta recepta, gràcies!!!!!!!!
    Petonets

    ResponElimina
  17. No té mala pinta no, encara que a mi els espinacs crus no em diuen massa res.
    Per cert, genial intuició amb això de no posar-hi oli de tòfona. És tan fort que es menja qualsevol altre gust, i només serveix per intentar impressionar els teus convidats demostrant que et pots permetre comprar oli de tòfona i vessar-lo a les amanides. Només et dic que un cop en van regalar una ampolleta al meu pare i fa anys que cria pols al fons de l'armari.

    ResponElimina
  18. Anna, jo em quedo amb els farcellets i el verd t'ho deixo per tú, jejejeje, no soc llesta ni res, eh??? ;).

    ResponElimina
  19. mmmmm aquests facellets tenen que estar boníssims!! molt bona idea per acompanyar una amanida! a més sont molt fàcils de fer, ho tinc que probar!
    petons

    ResponElimina
  20. Así cualquiera come ensaladas, esta tiene truco! me quedo yo también con los rollitos!
    ah! mi compañera de trabajo también está enganchada a esa serie, :)

    ResponElimina
  21. Olga: jaja mirala que espavilada!! jaja realment, sense els farcellets, l'amanida no té cap gràcia... jaja Un petonet guapa! :D

    Eva: sí que són boníssims, sí!! :) Si ho proves ja em diràs alguna cosa guapa! :D Un petóoo

    Antonia: jaja es que sino el verde cuesta ;) Bueno, tampoco es que sea una gran serie, pero como tú dices... engancha!! jaja Un beso!! :D

    ResponElimina
  22. M' encanta aquesta amanida, i amb els farcelllets, una passada! Ah! Jo també sóc fan de La Reiera, i me la miro també al vespre quan sóc a casa. El llibre, encara no el tinc, però veig que hi ha bones propostes.

    ResponElimina
  23. M' encanta aquesta amanida, i amb els farcelllets, una passada! Ah! Jo també sóc fan de La Reiera, i me la miro també al vespre quan sóc a casa. El llibre, encara no el tinc, però veig que hi ha bones propostes.

    ResponElimina
  24. M' encanta aquesta amanida, i amb els farcelllets, una passada! Ah! Jo també sóc fan de La Reiera, i me la miro també al vespre quan sóc a casa. El llibre, encara no el tinc, però veig que hi ha bones propostes.

    ResponElimina
  25. M' encanta aquesta amanida, i amb els farcelllets, una passada! Ah! Jo també sóc fan de La Reiera, i me la miro també al vespre quan sóc a casa. El llibre, encara no el tinc, però veig que hi ha bones propostes.

    ResponElimina
  26. Tiene una pinta fabulosa y si, te creo, me has convencido totalmente y le daré una oportunidad (mas pronto que tarde) en mi menu, fijo... un saludo guapa!

    ResponElimina
  27. Les amanides si s'han menjar les menjo... :)
    I per temes de no engreixar-me en menjo bastantes.
    Tema Riera (en la primera lectura he pensat... "qui són aquesta gent"), només sé que és uan série... Mai (però mai..) connecto TV.. i alguna serie Internet segueixo per fer passar el temps quen estic sobre la cinta de correr... La meva preferida és Dexter..
    Ara que hi penso... aquest vespre toca amanida... :(

    ResponElimina
  28. hola Anna,

    està clar que necessitem una recepta farcida de proteïnes potents i combinada amb aromes relaxants de bona digestió. Com a cap de cuina del restaurant bogarder, ja esperem algun comentari animant als i les penyistes que pateixen una petita sindrome madridista superable amb bona cuina i companyonia.

    Per cert, com que hem detectat en algun comentari a can Xisco que ets de Sant Cugat, afegirem que els bogardistes som membres d'una cooperativa de consum maresmenca i que triem molt bé la procedència dels productes...el passat dissabte varem fer camí a Sant Cugat per visitar la fira de la Repera on vam adquirir vins, galetes i verdureta. Així doncs, salut a taula, salut al camp i que vagi de gust cada dia.

    Salutacions bogardenques i com sempre...el crit de guerra del Pastallé-Cockin'Power: Boooooona Cuina!!!!!

    ResponElimina
  29. Anna! quina gràcia m'ha fet la teva introducció amb això dels personatges de la Riera, jo també la segueixo els dies que puc...!
    jo faig una versió semblant d'amanida amb farcellets! haurem de provar-ho

    petunikus

    ResponElimina
  30. Una amanida així casi es plat únic per a mi.
    Un abraç

    ResponElimina
  31. Anna: béee una altra fan!! jaja Sí, el llibre no està gens malament, hi ha receptes bastant variades... tot i que no és res de l'altre món, la veritat! Millor la sèrie jaja Un petonet guapa! :D

    Rosa: jeje pues me alegro!! :D Si es que mi poder de convicción... jaja Un beso guapa! :D

    Ricard: ai Ricard quina pena m'has fet venir, però sí les amanides poden ser delicioses!! jaja Bé, tampoc és una sèrie per morir-se, em sembla que Dexter està millor jeje Ànims, que segur que no estava tan dolenta, l'amanida! :)

    Penya Bogarde: estareu contents del súper partit d'ahir, ehh?? ;) jaja Ara mateix em passo a animar la cosa! :) I sobretot, BOOOOONA CUINAA! :D

    Lídia: jaja sí?? És que enganxa ehh! A veure si algun dia ens ensenyes al blog la teva versió ;) Un petó guapa!! :D

    Maria Dolores: aiai, que no tenim "saque" que dic jo... jaja bé, almenys és un plat únic completíssim! :D Un petó!

    ResponElimina
  32. La Lídia té un gust exquisit vestint, el que vulguis. El mateix gust exquisit que té a l'hora de clavar-te al clatell un punxó fred, mentre estau pegant un clau (com a la pel·lícula Matador). Ha, ha. La lídia és xunga de veres. Ha,ha.
    Pel què fa a l'amanida té molt bona pinta. Però no renuncio a la cookie després de l'amanida.
    Salut i una aferrada ben gran.

    ResponElimina
  33. Aquesta amanida te una pinta increible!!
    M'encanten els paquetets de brie :)
    Em quedo de seguidora, si vols, fes lo mateix i esteim en contacte!

    Un peto
    recetasdecucharaycuchillo.blogspot.com

    ResponElimina