29 de febrer de 2012

Parmiggiana del Pappa et Citti

Oi que, per molt guapo que et posis, quan vas a fer-te una foto pel DNI sempre quedes horrible? Doncs amb el menjar casolà passa una mica el mateix: ja et pots matar a contrapicats i jocs de zoom, que es continua veient lleig.

I de la mateixa manera que el teu carnet d'identitat no transmet la teva encantadora personalitat, la fotografia d'aquesta parmiggiana no expressa NI DE LLUNY com n'era, de deliciosa!!


Sé que a vegades em deixo portar una mica massa per l'eufòria ("ESPECTACULAR!! El millor que he tastat en la vidaaa!!") i em descontrolo pel que fa als signes d'exclamació, però avui ho dic molt seriosament.
Tan seriosament, que no li dedico al post al restaurant sinó a un únic plat - perquè he tastat parmiggianes a Itàlia, i cap era tan impressionant com aquesta.


La parmiggiana di melanzane del Pappa et Citti està construïda amb rodanxes d'albergínia fregida, disposades en capa amb salsa de tomàquet, daus de mozzarella i parmesà, i se serveix ben acompanyeta de pa (per sort!!!).

La intensitat i personalitat única de cadascun dels sabors -la salsa és especialment màgica!!- fa que cada mos es converteixi en una explosió de plaer, difícil de descriure i completament atordidora. Acabada de treure del forn és una menja divina, que TOTHOM hauria de tastar abans de morir. Fins i tot els enemics de l'albergínia convertiran aquest plat en el seu objecte de culte. Així de bona està!! jaja


Així que qualsevol nit d'aquestes en què us vingui de gust una experiència ultrasensorial acosteu-vos al Pappa et Citti (C/ Encarnació 38, a Gràcia) i acompanyeu aquesta parmiggiana (8,80€) d'un bon plat d'spaghetti, o de diverses tapes italianes.
El local és petitó i s'omple en un pim pam, o sigui que recomano anar-hi d'hora. De fet, si arribeu abans de les 21 h tindreu aperitiu gratis amb la copa de vi, cervesa o cocktail! :)





Podría ser tan fácil, sería espectacular, si fueran reversibles aquellas noches de incendio. Más noches reversibles para saborear las horas más humiles, con un placer más intenso - Love of Lesbian

38 comentaris:

  1. Un dels plats italians que més m'agraden. Un dia d'aquests me'n faré, m'has donat la idea.

    ResponElimina
  2. Però com vas deixar de net el plat, si que ho expressa, oi?? :))

    ResponElimina
  3. Avui dinant a un italià de Sant Cugat pensava si hauries fet un post al respecte. Et sona Mezzanotte??

    Mentre jo dinava italià tu publicaves sobre un italià...telepatia gastronòmica!! I quina pinta, per tots els Déus!!!

    ResponElimina
  4. Marc: oi que és deliciós?? mira que bé, que en sàpigues fer a casa - tens plaer assegurat en el moment que vulguis!! jaja

    Anniki: emmm sí, crec que una imatge val més que mil paraules.... jaja

    David: i tant que em sona, una amiga meva treballava allà i fa temps que tinc pendent d'anar-hi! jaja Que bo això de la telepatia gastronòmica xd Un petó!!

    ResponElimina
  5. M'han entrat unes ganes de menjar-ni... M'has transmés que te que estar mol i molt bo!
    petons

    ResponElimina
  6. Jooooooooo, cada cop que et llegeixo m'agafen unes ganes imperioses de sortir corrents a menjar el que ens recomanes... i amb aquesta parmiggiana no podia ser menys, pintorra!
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  7. tots els plats italians m'agraden, aquet plat tan net , diu boniiissim

    ResponElimina
  8. Anna desde luego que debe estar buena y te creo a pies juntillas tus palabras.Lo que pasa es que a mí me cae un pelín lejos ¡que se le va a hacer!
    Bsitos

    ResponElimina
  9. Roser: doncs mira, era el meu objectiu!! :D jaja Un petonet guapa!!

    Sandra: jajajaja bé, és el que intento!! "pintorra" és la paraula jaja un petó guapa! ;)

    Lolines: és que el menjar italià és boníiiissim!! jaja i sí, el plat net és la millor prova...

    Maria: jeje qué bien haber sido tan convincente, pero qué pena que no puedas probarla :( Un beso desde la distancia!!

    ResponElimina
  10. Si em fas escollir entre una foto maca o menjar-me un bon plat de parmiggiana, escullo lo segon!!!!segur que bóníssima!!! Muaks

    ResponElimina
  11. Una auténtica delicia y maravillosas fotos :) muaks!!

    ResponElimina
  12. ostres, anna, encara no he pogut anar al racó del sikkim que ja em temptes amb un nou suggeriment irresistible. me l'apunto també, que m'encanta la proposta!

    ResponElimina
  13. Silvia: jaja jo també em quedo amb la segona opció!! Sí, era una delícia :) Un petonàs!!

    Juanjo: bueno, maravillosas maravillosas... Pero deliciosas sí, te lo aseguro :) Un beso!

    Manel: tranquil home, a poc a poc i amb bona lletra es farà tot! jaja tu vés apuntant, que aquest sí que no te'l pots perdre ;) Un petonàs!

    ResponElimina
  14. Je je je... fotografiar segons quins plats és molt complicat :)
    Però tranquil·la, que la foto del plat escurat i imaculat és super super gàfica!
    I a mi això dels signes d'admiració també em passa!!!!!!!! Je je je...

    ResponElimina
  15. Tu deixar-te emportar per la eufòria? Que va! Ets la eufòria personificada!ja,ja,ja
    Molts petonets.

    ResponElimina
  16. Ja,ja..Quina "gula"!!
    Ara una "micro gota" de rentaplats per donar una mica de brillo i ja esta!! net,net,net.

    Petons.

    ResponElimina
  17. Gemma: sí, per desgràcia!! jaja i tan gràfica, més explícita impossible... però és que era tan bona!! Mira, això dels signes d'admiració és que posem molta passió a tot el que fem... jaja Un petonet guapa!!

    Moni: jaja moltíssimes gràcies guapa, merci per passar-te! :)

    Jordi: la veritat és que no devien necessitar gaire rentaplats, no... jaja Un petonet Jordi! :D

    ResponElimina
  18. doncs sí nena, a més saps que ara m'haig de renonar el DNI i tinc un pàniuc terrible a fer-me la foto? jajajajajja. El plat boníssim, que és el més important!!! petonets

    ResponElimina
  19. Hola Anna!, Vaig caure en un blog per casualitat i m'ho dius a mi dir-te que em va fascinar les seves receptes.

    Salutacions des de Mèxic


    PD. Disculpi la meva català, utilitzo el traductor de Google, jeje

    ResponElimina
  20. nena!! però quina pinta..... haurem de provar de fer aquest plat a casa! perquè s'em acumulen restaurants a provar a barcelona!!! ;)

    bon cap de setmana
    muas

    ResponElimina
  21. Judith: no m'estranya, és un autèntic calvari!! I la fotògrafa allà: SOMRIIIIIUU jaja Un petonet guapa! :D

    Mario: que bé, em fa molta il·lusió tenir una visita des de Mèxic, i encara més que t'esforcis a fer servir el català per comentar... pero puedes usar el castellano si te es más cómodo, yo te entiendo igualmente!! jaja Un beso! :)

    Lídia: jeje potser sí, que si sortim tant al final ens quedarem sense un duro... jaja Un petonet guapa!! :)

    ResponElimina
  22. woooowww... es verdad que las fotos a veces no hacen justicia... desde luego la del dni nuncaaa, jaja, pero puedo imaginarma esta parmiggiana... madre mía babeando estoy.... apunto... quiero ir a Barcelona YAAA! Besitos y feliz fin de semana!!!

    ResponElimina
  23. Tienes toda la razón, cuanto más rico y más casero es el plato más feo sale en las fotos. No sé porqué...
    Ya mismo googleo parmiggiana porque no conozco la receta.
    BESITOs y buen finde!

    ResponElimina
  24. Anna me olvidaba comentarte que la salsa rosa con la que he preparado la ensalada Waldorf es comprada de bote en el super, tendría que haberlo aclarado en la entrada, perdona :(
    Pero también puedes prepararla casera con mayonesa y ketchup o un poquito de salsa de tomate.
    BESITOs

    ResponElimina
  25. Guauuuu!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! En vull un plat com aqueeeesstt!!!!!!!!!!!!! la meva parmiggiana!!!!Mamma mia!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  26. Nieves: jajja No me estraña que quieras venir, que tenemos muchas cosas buenas!! Pero seguro que en Madrid también jeje Un besazo guapa! :D

    Lorena: buf, no sé yo si te conviene googlear la receta... está tan deliciosa que no pararás hasta hacerla!! jaja Muchas gracias por la información sobre la salsa rosa!! :D Un besoo!!

    Cristina: jaja jo ara mateix estic pensant el mateix!! I és que ens mig transportem a Itàlia amb un mos d'aquesta delícia... :)

    ResponElimina
  27. Carai carai , aquesta no la sabìa i está de chuparse els dits !!!!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  28. La parmigiana es uno de esos puntos débiles de la gastronomía italiana: la pido siempre que voy a un restaurante, y luego hago comparaciones. Me chifla! Qué pena que Pappa e Citti me pillen tan lejoss, tengo que ir a hacer una visita por las tierras catalanas pero ya!!
    Besotes reina mora

    ResponElimina
  29. quina pinta que té!!!
    petons, espero la teva visita

    ResponElimina
  30. Mamilu: sí, la veritat és que és bastant desconeguda a les nostres cuines... i mira que és absolutament deliciosa! Com tu dius, de llepar-se'n els dits ;) jeje Un petonet guapa!!

    Miss Migas: jeje yo me la pedí ayer precisamente, es un vicio total! jaja síii tienes que venir a Barcelona de ruta gastronómica jiji Un beso! :D

    Ainhoa: doncs la pinta és el pitjor, ja t'ho dic jo! Ara em passo pel teu blog! :) Un petonet!

    ResponElimina
  31. Òstres, no coneixia aquest plat i m'has fet venir moltes ganes de tastar-lo. Per com ha quedat el plat, ja veig que va ser un èxit rotund! A veure quan ens deixem caure per Gràcia i provem aquesta exquisitesa, poc fotogènica, però segur que deliciosa!

    Petonets!!!! (amb molts signes d'exclamació)
    Anna

    ResponElimina
  32. tens tota la raó amb les fotos, sempre el que queda més bo, hi surt pitjor, i aquesta parmiggiana de la manera com la descrius té que estar bonísima, i encara més al veure com queda el plat jaja més net que acabat de sortir de rentavaixelles!
    petons

    ResponElimina
  33. es verdad, a veces la comida no es fotogénica y eso da mucha rabia!!
    tengo que ir este sitio que recomiendas y probar este plato!!!!!!

    ResponElimina
  34. Jajaja, si, precisamente hace unos días hablaba de lo mismo en mi blog y es que no es lo mismo hacer fotos a magadalenas y pasteles y cositas dulces que a un plato casero!!! yo me las veo y me las deseo, pero ahí estoy, intentándolo continuamente, se ha convertido en mi reto a partir de ahora ;). Besos.

    ResponElimina
  35. La veritat es que la foto no fa honor al plat... però en el meu cas ha ho dono per perdut el tema fotos... I a més com que em fa vergonya que als restaurants em vegin fent fotos, amb les presses encara surt pitjor.

    En tot cas si que prenc nota del lloc que comentes.

    Petons,

    ResponElimina
  36. Anna: jajaja l'has de tastar, deliciós és poc!! jaja Si aneu per Gràcia, no us la podeu deixar perdre :) Visca els signes d'exclamació descontrolats!! jaja

    Eva: Doncs mira que no les tenia totes a l'hora de descriure-la, perquè és molt més deliciosa del que t'imagines!! jaja I sí, sí que vam deixar el plat com de rentavaixelles... Un petonet guapa!! :D

    Antonia: la rabia la sentí después en casa, mirando las fotos, porque en ese momento... estaba a punto de flotar por los aires!! jaja Tienes que probarla! :D

    Olga: Pues puedes dar tu reto por cumplido, porque a mí todo lo que fotografías me hace babear... jaja Un beso guapa! :D

    Ricard: Sí que fa una miqueta de vergonya, però jo al final m'hi he acostumat... Si vas al Pappa et Citti, tingues en compte que és molt petitó i la carta, no gaire extensa, però el producte és d'una qualitat excepcional i el tracten tal com es mereix. T'agradarà! :D un petonet!!

    ResponElimina
  37. Hola Anna! me encanta la manera que tienes de contar las cosas...si, si te creo, estaba delicioso, y no voy porque me coge un pelín lejos...! tienes una vitalidad genial! Un beso!

    ResponElimina
  38. Gràcies pel teu elogi a la parmiggiana ! ententamos que surti sempre ho maximo de bé! digues-nos qui ets quan vinguis que et regalem una :)!!!
    Pappa e Citti

    ResponElimina